jueves, 25 de noviembre de 2010

UN MUNDO VIRTUAL A MEDIDA

Shidonni http://www2.shidonni.com es un sitio basado en un mundo virtual para niños, es un ambiente seguro y creativo para los pequeños "on line". Shidonni anima a los niños a crear e imaginar permitiendo a cada uno crear mundo único. Shidonni fue fundada en el año 2008 por Ido Mazursky (ex Gerente General de Toys’R'Us Israel) y Nachshon Peled.

miércoles, 20 de octubre de 2010

HALLOWEEN

Cada vez más, en los centro, se celebra la fiesta de halloween, pero ¿cuál es la historia de esta fiesta?

Halloween empezó hace más de 2.500 años, cuando el año celta terminaba al final del verano, justo el 31 de octubre de nuestro calendario. Todos los animales los metían en los establos ya que se suponía que los espíritus podían ese día salir de los cementerios y apoderarse de los cuerpos de los vivos.

¿Y qué hacían los celtas para que no ocurriese esto? Los celtas ensuciaban sus casas y las decoraban con huesos, calaveras y diferentes cosas desagradables para que los muertos se asustaran y pasaran de largo. De ahí viene la tradición de los disfraces y la decoración de las casas.

CUENTO: A LOS PIES DE LA CAMA

Red y Sadie entraron en la habitación de su hijo al escuchar los gritos. Charlie tenía seis años. Lloraba y gritaba de verdadero pánico. Tenía los ojos hinchados y las lágrimas atravesaban sus sonrosadas mejillas para ir a desaparecer entre las ropas de la cama; a las que se sujetaba como un loco.
La luz estaba apagada y la oscuridad era casi total, a no ser por la columna de luz que penetraba a través de la hendidura dejada por la puerta.
Charlie llamaba desesperadamente a sus padres...
Red y Sadie le encontraron con el cuerpo envuelto en sudor y completamente pálido.
Red trató de calmarle:
-Tranquilo, sólo ha sido una pesadilla, lo mejor será que te vuelvas a acostar y mañana por la mañana me cuentes que es lo que has soñado.
-¿Qué...?- Charlie aún parecía estar medio dormido -¡No!- dijo de repente -¡No ha sido una pesadilla!, ¡algo se estaba moviendo a los pies de mi cama!
-Sí, es posible que esté diciendo la verdad- intervino Sadie dirigiendo una mirada cómplice a su marido -como también es posible que esta habitación esté llena de fantasmas y que bajo la cama vivan seres terroríficos.
¿Cuántas veces te hemos dicho que esas cosas no existen?
-Muchas- respondió Charlie no muy convencido.
Otra mirada de Sadie indicó a Red que le tocaba hablar a él. Entendió el gesto de inmediato y se dispuso a sermonear a su hijo, que poco a poco iba recuperando el color.
-Tu madre tiene razón y tú lo sabes, aparte de que ya eres mayorcito para dejar de tener miedo a esas cosas.
¿Te gustaría que se enterasen tus amigos del colegio?, seguro que no, se reirían de ti. Debes aprender a dominarte, igual que has aprendido a no mojar las sábanas, ¿lo recuerdas? Podría hablarte durante largo rato, pero sería inútil, lo que quiero que aprendas de esto es lo siguiente: que temer a la oscuridad y a lo que hay en ella es cosa de niños muy pequeños y que, a medida que te haces mayor, ves que nada de esto existe. ¿Lo entiendes?
-Sí- confirmó Charlie.
Red sonrió y vio como su mujer también lo hacía. Acababan de pasar por una de las típicas charlas de los padres con los hijos.
Charlie vio a sus padres marcharse de la habitación apagaron la luz que habían encendido al entrar. Cerraron la puerta totalmente. Ahora la oscuridad si era completa.
Charlie se resignó y llegó a convencerse de que sólo había sido un sueño; que no estaba realmente despierto cuando le pareció ver algo extraño.
Apoyó la cabeza en la almohada y se tapó completamente con las sábanas. Hacía algo de frío. Intentó dormirse, necesitaba descansar.
Cerró los ojos y se abandonó a un profundo sueño, tan profundo que no advirtió la mano que le acompañaba bajo las sábanas, una mano eternamente fría y descarnada.
La mano que le llevó, de un tirón, al otro lado de la oscuridad.

miércoles, 17 de marzo de 2010

DÍA DEL PADRE

Cuando nací mi padre era un ser que a veces aparecía para aplaudir mis últimos logros.Cuando me iba haciendo mayor, era una figura que me enseñaba la diferencia entre el bien y el mal. Durante mi adolescencia era la autoridad que le ponía límites a mis deseos. Ahora que soy adulto, es el mejor consejero y amigo que tengo.
GRACIAS PAPÁ Y FELIZ DÍA DEL PADRE.

viernes, 20 de noviembre de 2009

20 DE NOVIEMBRE DÍA UNIVERSAL DE LA INFANCIA

I.- EL NIÑO DEBE DE DISFRUTAR DE TODOS LOS DERECHOS SIN DISCRIMINACIÓN DE RAZA, COLOR, SEXO, IDIOMA O RELIGIÓN

II.- EL NIÑO DISPONDRÁ DE OPORTUNIDADES Y SERVICIOS, PARA QUE PUEDA DESARROLLARSE FÍSICA, MENTAL, ESPIRITUAL Y MORALMENTE DE FORMA SALUDABLE Y NORMAL, ASÍ COMO EN CONDICIONES DE LIBERTAD Y DIGNIDAD.

III.- EL NIÑO TIENE DERECHO DESDE SU NACIMIENTO A UN NOMBRE Y UNA NACIONALIDAD.

IV.- EL NIÑO DEBE DE GOZAR DE LOS BENEFICIOS DE SEGURIDAD SOCIAL, TENDRÁ DERECHO A DISFRUTAR DE ALIMENTACIÓN, VIVIENDA, RECREO Y SERVICIOS MÉDICOS ADECUADOS.

V.- EL NIÑO FÍSICA O MENTALMENTE IMPEDIDO O QUE SUFRA ALGÚN IMPEDIMENTO SOCIAL, DEBE DE RECIBIR EL TRATAMIENTO, LA EDUCACIÓN Y EL CUIDADO ESPECIAL QUE REQUIERE EN CASO PARTICULAR.

VI.- EL NIÑO PARA EL PLENO Y ARMONIOSO DESARROLLO DE SU PERSONALIDAD, NECESITA AMOR Y COMPRENSIÓN.

VII.- EL NIÑO TIENE DERECHO A RECIBIR EDUCACIÓN, QUE SERÁ GRATUITA Y OBLIGATORIA, POR LO MENOS EN ETAPAS ELEMENTALES.

VIII.- EL NIÑO DEBE, EN TODAS CIRCUNTANCIAS, FIGURAR ENTRE LOS PRIMEROS QUE RECIBAN PROTECCIÓN Y SOCORRO.

IX.- EL NIÑO DEBE SER PROTEGIDO CONTRA TODA FORMA DE ABANDONO, CRUELDAD Y EXPLOTACIÓN.

X.- EL NIÑO DEBE SER PROTEGIDO CONTRA LAS PRÁCTICAS QUE PUEDAN FOMENTAR LA DISCRIMINACIÓN RACIAL, RELIGIOSA O DE CUALQUIER OTRA ÍNDOLE.

miércoles, 7 de octubre de 2009

9 d'octubre



EL CAVALL DEL REI JAUME I


Fa molts anys un rei anomenat Jaume I conquistà les terres valencianes. Però sabeu com va començar la conquista de valència?.

Presteu molta atenció:

S'acostava a la ciutat de València el rei Jaume I i els seus soldats, transportant en carretes tirades per cavalls les seues tendes i provisions, rodejades estes d'animals que servien per al seu aliment, com a gallines, porcs, ànecs, etc. El pas de la comitiva anava acompanyat per músics que feien sonar els seus tambors i trompetes.

Tots seguien el seu camí quan, de sobte i de forma inesperada, el cavall que muntava el rei Jaume I es va detindre sobre unes roques prop de la localitat del Puig, va donar un gran puntelló en el sòl i es va negar a seguir avant. No va haver-hi manera de convéncer a aquell cavall perquè continuara el seu camí.

El rei Jaume I es va quedar pensatiu observant el cavall, no entenia la seua negativa a continuar cavalcant. Va mirar al seu voltant i va pensar que aquell era un bon lloc per a muntar el seu campament, pel que no anava a contrariar al seu cavall. Es va dirigir cap als seus soldats i els va ordenar que es detingueren: aquell seria el lloc adequat per a descansar i prendre forces i després emprendre l'entrada a la ciutat de València.

Van sonar les trompetes i els tambors repetint les ordes del Rei a tota la comitiva que li seguia.

Els seus soldats van descavalcar i van començar a alçar les seues tendes per a dormir, a encendre grans fogueres per a calfar-se i preparar el menjar, i es van ocupar de buscar refugi per als seus animals.

Des d'allí va començar la conquista i entrada a la ciutat de València.

Diuen que encara hui, si anem per aquells llocs, podrem veure l'empremta que va deixar el puntelló del cavall, sobre una roca prop del monestir del Puig.

Si quieres ver los dibujos que hicieron los alumno/as del Colegio pincha sobre AQUÍ y podrás disfrutar de ellos.