El próximo jueves, es el día del padre y podemos aprovechar para decir:
Gracias papá por hacerme sentir importante, ante ti y ante el mundo. Gracias por ayudarme a creer que consigo llevar algo a cabo. Gracias por cambiar del "evidentemente, no puedes hacerlo" de otros a "evidentemente, no puedes hacerlo... todavía. Echa otro vistazo". Gracias por ir a lo largo del camino junto a mí, señalándome los baches y el terreno resbaladizo. Gracias por advertir el momento en que podía hacer bien las cosas por mi cuenta. Pero sin abandonarme del todo. Sabiendo que estabas allí, al otro lado del teléfono. En un lugar en donde siempre te encontraría. (Pam Browm de su libro "Para un papá muy especial").
Los alumnos de 3º han querido participar en los carnavales y para ello decidieron disfrazarse de elefantes.Los disfraces han sido realizados por los alumnos en clase y ha sido muy divertido. ¿A que estan guapos?.
DEFINICIÓN VIOLENCIA DE GÉNERO: En ocasiones, las distintas denominaciones de los malos tratos lleva a confusión: Violencia de Género, Violencia Doméstica, de pareja, hacia las mujeres, masculina o sexista… La violencia doméstica hace referencia a aquella que se produce dentro del hogar, tanto del marido a su esposa, como de la madre a sus hijos, del nieto al abuelo, etc. Excluye aquellas relaciones de pareja en las que no hay convivencia. La violencia de género tiene que ver con “la violencia que se ejerce hacia las mujeres por el hecho de serlo”, e incluye tanto malos tratos de la pareja, como agresiones físicas o sexuales de extraños, mutilación genital, infanticidios femeninos, etc. Para que los más “peques” puedan entender mejor éste término, aquí está la canción de Andy & Lucas:
Y es que ella no sabe lo que es el amor
solo sabe de golpes y de desolación.
En su cara refleja la pena y el dolor
y es que ella, ella...
No conoce aquel hombre que un día la enamoro
duele mas el sufrimiento que cualquier maratón.
Se refugia en su alma de cualquier chaparrón
y es que ella, ella...
Y en tu cocina tan prisionera de tu casa
en la cocina donde los días pasaran como rutina
donde su siesta es la paz de tu armonía
y en tu ventana gritas al cielo pero lo dices callada
Una vegada hi havia una velleta que vivia en una casa del bosc. Era la castanyera. Oi que la coneixeu a la castanyera? . Doncs, la castanyera portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al cap i una cistella a la mà. I sabeu per què és la castanyera? Perquè quan arriba aquest temps que comenta a fer fred, va pel bosc i cull castanyes. Sabeu que li va passar un dia? Va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir: -Oh! quantes castanyes, que contenta que estic! I es va posar a collar castanyes, i vinga a collar castanyes. I deia: -castanya… Al cistell! -castanya… al cistell! I castanya que agafava, al cistell que la posava. Quan la castanyera va tenir el cistell ven ple de castanyes, se'n va anar al poble on tenia la seva paradeta. Va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes, i quan va anar a agafar les castanyes del cistell… -Ai! On són les castanyes? El cistell era ven buit, totes havien fugit. La castanyera es va esverar, va començar a buscar les castanyes per tot arreu i cridava: -castanyes on sou? Però ningú no contestava, les castanyes no hi eren. Es va posar a ploure i… va veure una castanya que caminava. -Com pot ser? Si les castanyes no caminen! -però si tenen banyes i tot! -Què he fet? He collit caragols i no pas castanyes! Hi havia caragols per tot arreu: al terra del carrer, a la paret, a la cadira, a la torradora… -Hauré d'anar al bosc un altre cop! Ja cal que corri… els nens de l'escola aviat vindran i no tindré les castanyes torrades! Quan la castanyera va arribar al bosc, va dir: -Per no equivocar-me cantaré la cançó del “caragol treu banya” . I si són castanyes no trauran les banyes. “Cargol treu banya, Puja a la muntanya; Cargol, treu vi, Puja al muntanyí.” Quan va acabar de cantar la cançó va mirar les castanyes i va dir: -no traieu les banyes? Doncs, són les castanyes! Aquesta vegada l'he encertada. I se'n tornà cap a la seva paradeta. I les va començar a torrar, i molt contenta es posa a cridar: -castanyes! -castanyes ben torrades, calentes i fumades. Els nens, quan van sentir cantar, corrents hi van anar. I Aixa acaba la història de la castanyera que un dia va agafar caragols amb banyes pensant-se que eren castanyes.