domingo, 9 de noviembre de 2008

LA CASTANYERA



Una vegada hi havia una velleta que vivia en una casa del bosc. Era la castanyera. Oi que la coneixeu a la castanyera? . Doncs, la castanyera portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al cap i una cistella a la mà.
I sabeu per què és la castanyera? Perquè quan arriba aquest temps que comenta a fer fred, va pel bosc i cull castanyes. Sabeu que li va passar un dia?
Va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:
-Oh! quantes castanyes, que contenta que estic!
I es va posar a collar castanyes, i vinga a collar castanyes. I deia:
-castanya… Al cistell!
-castanya… al cistell!
I castanya que agafava, al cistell que la posava. Quan la castanyera va tenir el cistell ven ple de castanyes, se'n va anar al poble on tenia la seva paradeta. Va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes, i quan va anar a agafar les castanyes del cistell…
-Ai! On són les castanyes?
El cistell era ven buit, totes havien fugit.
La castanyera es va esverar, va començar a buscar les castanyes per tot arreu i cridava:
-castanyes on sou?
Però ningú no contestava, les castanyes no hi eren. Es va posar a ploure i… va veure una castanya que caminava.
-Com pot ser? Si les castanyes no caminen!
-però si tenen banyes i tot!
-Què he fet? He collit caragols i no pas castanyes!
Hi havia caragols per tot arreu: al terra del carrer, a la paret, a la cadira, a la torradora…
-Hauré d'anar al bosc un altre cop! Ja cal que corri… els nens de l'escola aviat vindran i no tindré les castanyes torrades!
Quan la castanyera va arribar al bosc, va dir:
-Per no equivocar-me cantaré la cançó del “caragol treu banya” . I si són castanyes no trauran les banyes.
“Cargol treu banya,
Puja a la muntanya;
Cargol, treu vi,
Puja al muntanyí.”
Quan va acabar de cantar la cançó va mirar les castanyes i va dir:
-no traieu les banyes? Doncs, són les castanyes! Aquesta vegada l'he encertada.
I se'n tornà cap a la seva paradeta. I les va començar a torrar, i molt contenta es posa a cridar:
-castanyes!
-castanyes ben torrades, calentes i fumades.
Els nens, quan van sentir cantar, corrents hi van anar. I Aixa acaba la història de la castanyera que un dia va agafar caragols amb banyes pensant-se que eren castanyes.

1 comentario:

Andrés dijo...

Un bonito cuento para un buen momento educativo como el del Otoño. Muy bien por tu aportación maestra. Los dibujos son geniales.